(Reflexions sobre este article de premsa) VERSIÓN EN CASTELLANO
Tinc que reconèixer que m’impressiona la facilitat que te l’autor per inventar-se un títol; sols te que afegir un “palet” més i ja està, com a xurros. Només em tortura una pregunta: estarà pensant en fer una saga com “Desaparecido en combate”? o serà conseqüència de l’absència de cap? Açò últim em faria dubtar de l’autoria de l’article.
Comença l’autor comentant el dictamen del Consell Juridic Consultiu, que ha resolt contra la revisió d’ofici de les tres places de funcionaris; i en lloc de comentar el contingut del dictamen (estic segur que no se l’ha llegit) enxufa el ventilador i comença a escampar tota la seua brutedat política, fent-nos als demés igual que ell.
A mi m’agradaria comentar el dictamen des d’un punt de vista jurídic, però no ho faré ara perquè no tenim una còpia per penjar en la web i que tothom tinga l’opció de llegir-lo. Em sembla que aprofitar la resolució del Consell per injuriar a l’equip de govern és una manera d’amagar les pròpies responsabilitats i misèries, tant polítiques com personals.
Només vull dir al respecte del dictamen que no es cap sentencia judicial, és la resolució d’un orgue consultiu. Si açò l’autor ho considera un “batacaso”, comparant en la mateixa escala: les sentencies judicials que ha perdut deuen de ser un “siniestro total”.
Si l’únic argument polític que va a utilitzar d’ací al final de la legislatura per fer oposició, va a ser posar en marxa este ventilador d’escampar verí –per no gastar una paraula més escatològica–, no fa falta que li canvie el títol als següents articles, vaja afegint-li palets que no se’ls acabarà, però recorde que esta comptant en números romans i a partir del tercer haurà de canviar.
I, ja posats, podria aprofitar i canviar el discurs, dient alguna cosa de profit, sense manipular i injuriar, per variar. A diferència de l’autor, nosaltres confiem que el coneixement dels veïns de Llaurí valore, al final de la legislatura, qui ha gestionat millor l’ajuntament, que d’aixó és tracta, no de fantasies, històries o d’atribuir-se la bona fe per ell i la mala pels demés.
No volia perdre el temps comentant este pamflet de carrer, però no tinc més remei que fixar-me en l’obsessió reiterativa de l’autor per apropiar-se, en tots els seus articles, d’un concepte eticojurídic tan difícil de definir com éste; i dubte molt que conega el vertader significat del concepte. La bona fe –concepte heretat del dret romà– no pot atribuir-se-la u mateix, sinó al•legar-se davant dels jutjats o tribunals, que son els únics competents per decidir qui la te o la deixa de tenir. La resta és pura manipulació malintencionada.
La impressió que dona és que a força de repetir este concepte intenta justificar totes les il•legalitats que ha comés durant el seu manament. Il•legalitats que no son producte de la meua imaginació, sinó que van demostrant-se sentència darrere sentència.
No m’hagués imaginat mai que a l’autor, a l’igual que alguns amics seus, que en el passat ja utilitzaren la mateixa “muletilla” per desqualificar-nos, tinguera tanta necessitat d’atribuir-se l’ofici de jutge. Com tampoc m’hagués imaginat mai que confonguera en el seu article “hurtar” amb “esconder” Si per l’autor és el mateix, hauria de fer-s’ho mirar perquè no és massa normal esta confusió.
Però tu en davant, cada article posa el ventilador en marxa que no saps fer-ne d’altra. No et talles i a injuriar que alguna cosa queda. Nosaltres preferim anar fent coses positives pel poble o almenys, intentar-ho, i no fa falta que col•labores –mai has pensat en fer-ho– .
No és podia esperar menys d’eixa forma tan particular i inquietant que te d’interpretar la política i la Llei.
Vicent P. Rosell
