El Constitucional valida el resultado electoral de Llaurí al no admitir a trámite el recurso del PP

Notícia Levante

Crònica d’un juí

El divendres 29 de juny anàrem Carlos i jo al jui promogut pel Bloc. El primer que ens trobarem va ser a Vicent Marti, nº 2 de PP a la porta del TSJ mirant cap al Parterre i aguantant el queixer de la portalà amb un cigarret a la boca i amb un aire pensatiu digne d’un científic. Estava més a soles que la una, ni el president del PP de Llaurí, ni el seu amic Cucarella estaven allí per acompanyar-lo a declarar sobre la legalitat del vot per correu en les últimes eleccions de Llaurí. Nosaltres estiguérem xerrant amb ell, mes per fer-li companyia que per altra cosa, al fi i a la postre el conec de tota la vida i sincerament ningú es mereix ser castigat amb la soledat, al menys si no l’han declarat culpable de res.
L’altre testic  en el jui era Cecilio el carter, que encara no havia arribat perquè es confongueren i anaren a la Ciutat de la Justícia. El cas es que ja quasi era l’hora del judici i el advocat del PP encara no havia arribat, tampoc cap representant dels partits polítics de Llaurí, excepte nosaltres, que ens agrada viure la vida en directe i no pel que diuen els demés.
Bò, el cas es que comença el jui i entra Cecilio en la Sala, seu en un silló d’estil renaixentista, des d’el darrera no li s’ha veia pràcticament, només li escoltaven la veu i a dures penes, no era d’estranyar tenint enfront als quatre Magistrats del TSJ, a la seua esquerra el Fiscal i la advocada del Bloc, a la seua dreta el advocat del PP i el nostre. Entre el públic només hi estava el jefe de certificats de correus de Sueca que portava la documentació del vot per correu. Ell ens va dir que tot estava correcte.
Començaren les preguntes, que si sabia per què hi havien tants vots enviats a un mateix domicili, que si tal, que si Pascual, que si altra vegada pregunten el mateix de un altra manera per a vore si es lia i Cecilio cada vegada s’encollia més al silló en el que seia, fins i tot jo mateix en sentia angoixat. Quant acabà va anar a seure als banquets on estavem nosaltres i quasi cau per què no havia vist un xicotet escalonet que hi havia. Ens va dir: “es que m’he ficat nerviós”. Tenia la cara desencaixada, el pobre mai se les havia vist d’eixe color. Al endemà comentà pel poble: “M’han tractat com a un delinqüent”. Segurament mai oblidarà eixe dia i tota la seua vida s’en recordarà dels “fulanos” responsables del mal trago que l’havien fet passar.
Va arribar l’hora de Marti, semblava més tranquil, en principi, però quant va començar l’interrogatori pel fiscal la saliva no li passava de la gola, es va liar una mica però sortí per la porta gran com els toreros en la ajuda dels Magistrats. El Fiscal demanà una altra prova en la que tenien que comparèixer totes aquelles persones que havien domiciliat el vot en sa casa. Com diu la sentència, això no es il·legal i el motiu pel que ho varen fer es irrellevant, per tant denegaren la prova.
Al meu parer, els Magistrats al vore la cara del dos testics, presumptes responsables del “puxeraço” electoral de Llaurí, i la seua actitud a l’hora de declarar es negaren a creure que eixes persones foren responsables de cap irregularitat electoral.
El més sorprenent durant el jui va ser la declaració o alegat final del advocat del PP, demanant la anul·lació de les eleccions per irregularitats del vot per correu, un poc més i assenyala en el dit acusador al regidor del PP en la sala i li diu: este es el que va cometre delicte de manipulació. Només li va faltar que li diguera això. Pobre Martí, només tenia que autoinculpar-se per a satisfer les ambicions de unes persones sense cap escrúpol que el deixaren abandonat de la ma de deu per a vore si ficava la pota i anava a la presó i així poder repetir les eleccions. Segurament eixes “joies” llaurineres comentaren entre ells que ni tant sols per a fer això valia el pobre Martí. Un espectacle més que lamentable, patètic diria jo i molt esclaridor.
Quant acabà el jui a Carlos i a mi ens va donar la sensació que el Tribunal desestimaria el recurs i que tant sols dues persones, les que declararen, no oblidarien mai eixe dia.
Hui m’han comentat que el PP ha recurrit davant del Constitucional la sentència, si això es veritat m’agradaria donar-los una idea, si aconsegueixen que es repetisquen les eleccions potser tanquen a Martí en la presó, la meua idea es que com ens han comparat en Marbella gràcies al PP i els seus PAI’s, vos sugeriria que per a complir la pena li trieu la presó de Alhaurín de la Torre i així es sentirà com a casa, es només una sugerència sense cap maldat.

Vicent Pérez Rosell

 

La sentència

Noticies relacionades:
Levante
Las Provincias

La resolució:
Sentència (PDF)